Divendres de Dolors, dos quarts de vuit de la tarda, el tron que porta a la Verge dels Dolors comença a avançar. Es posiciona a la nau central de la Basílica de Santa Maria de Mataró on després d'unes breus paraules i una pregària dirigida Mn. Josep Teixidó, Vicari de la parròquia, s’encamina cap a la porta oberta de bat a bat on s'albira una multitud aspectant.
La sortida a la plaça, que rep el nom de la Basílica, en respectuós silenci sols és trencat pel so de la Marxa Reial interpretada per Agrupació Musical Captiu-Dolors.
Tots els germans i germanes lluen vesta negra i caputxó del mateix color, tots seguint en rigorós dol el camí de dolor de Maria.
Als més menuts també amb vesta negra no els hi és d’obligació cobrir-se amb caputxó, la seva mirada d’innocència alleugera el camí d’amargura de la Mare.
Amb pas elegant, ferm, majestuós com correspon a una gran dama que sap ser-ho, a una gran reina que sap regnar, a la reina del Cel!, farà tot el camí d’amargura que ens recorda aquell camí cap al Gòlgota que va haver de fer acompanyant al seu Fill Jesús.
Al pas pel convent de les Monges Caputxines a molts ens omple un sentiment d’agraïment per aquelles que en el seu moment ens varen obrir les portes per iniciar el nostre camí de Germandat.
Arriba el moment més dur del recorregut, la llarga pujada del Passeig Cabanelles. Les notes de les marxes interpretades per l’A.M. Captiu-Dolors donen la força i l’ànim suficient al conjunt de portants que aconseguiran, per descomptat, la seva fita.
A l’arribada a la Casa Germandat el tron farà un gir complet perquè Maria beneeixi amb la seva mirada a totes les persones aplegades i que l’han volgut acompanyar en la seva festivitat.
Maria torna a ser a casa seva, a la seva casa Germandat, on espera poder tornar a sortir, aquest cop en Divendres Sant, a processar pels carrers de Mataró precedida del seu estimat Fill Jesús Captiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario