Avui és un d’aquells dies especialment intensos de la nostra vida, permeteu-me que l’anomeni “dia de nervis” o potser de neguits.
Sí, ja ho sé que és com cada any. Poques coses han canviat. El de sempre, que tot estigui llest, que no falti res! Però, i si.........
Fa dies que he repassat el vestuari; vesta, guants, faixí, cíngol. Tot net, polit i planxat. Sí.
A la Germandat també tot enllestit, tal com ho teníem planificat. El tron preparat, els evangelistes al seu lloc, les Santes, el beat Samsó i els reliquiaris ja col·locats. Els últims ajustos florals aquesta nit o demà al matí perquè lluïn els més frescos possible. Els estendards, banderes, bastons de comanament, Creu guia, fanals i encenser al seu lloc a la capella del Roser. El vestuari dels senedrites, jueus i en judes als penjadors.
Els companys de l’Agrupació musical porten tot l’any d’assajos per interpretar amb excel·lència les partitures que ens marcaran el compàs de la marxa. Els seus uniformes ja han passat per la tintoreria per estar radiants.
Si, ja sé que no és la primera sortida que fem aquest any, tot just ahir vàrem portar a la nostra Mare dels Dolors pel seu camí de Calvari. Però és que demà, demà és el dia del Captiu.
Demà a la tarda alguns de nosaltres farem d’actors. Bé, d’una manera o altra tots farem d’actors. Actors de l’escenificació del Prendiment de Jesús o actors en l’acompanyament del Captiu de Mataró pels carrers de la seva ciutat.
Els primers superant la vergonya de pujar a dalt d’un escenari, fent que a la plaça de Santa Maria, un any més, es pugui reviure un dels últims moments de Jesús entre nosaltres, el que el privà de llibertat i el portà a ser vilment jutjat i sentenciat.
Uns suportant el pes d’un dels trons més espectaculars que hom pot admirar a Catalunya, massís, de fusta treballada amb mil filigranes que s’entrellacen formant bonics efectes i al d’amunt la imatge del Crist Captiu majestuós.
Altres acompanyant la desfilada, amb ciris, fanals i altres ornaments que faran, un cop mes, que qui assisteixi a presenciar el nostre acte de fe quedi gratament sorprès i admirat de la seriositat en què ens ho prenem.
Bé, si tot llest, tot a punt!
Però……. I jo?
Estic preparat?, m’he preparat prou?
No, no em refereixo a la forma física, que ben segur em farà falta per la llarga jornada i sobretot per pujar per les Escaletes. Les Escaletes, aquell tram costerut que ens toca pujar a pas lleuger, abrigats pels aplaudiments i crits dels qui s’hi apleguem que ens acaronen fins al cim on ja exhausts caiem rendits.
Em vull referir si estic llest per acompanyar al Captiu en el seu camí de calvari fins a la mort i a donar-me als altres com Ell ho va fer, amb humilitat tot i ser un rei. Si estic llest per seguir el seu exemple no tan sols aquest quatre de dies de la Setmana Santa, sinó cada dia. Si estic llest per afrontar els problemes del dia a dia amb la mateixa temprança que el pes que portaré demà a les espatlles. Si estic llest per afrontar amb el cap ben alt totes les injúries que es diran de mi, i a respondre-les amb caritat. Si estic disposat a donar-me al proïsme i defugir del meu ego.
Bé aquest any és diferent. O no tant!
Si bé els neguits del que és material, que us he relatat, no succeiran, els neguits del que és espiritual sí.
Preparem-nos com cada any per acompanyar al nostre Captiu cada dia i preparem-nos per donar el nostre exemple. Preparem-nos per acompanyar a tots els que, ben segur, patiran els efectes d’aquesta terrible pandèmia perdent als seus éssers més estimats.
Comprometem-nos a portar una vida al servei de Crist.
No hay comentarios:
Publicar un comentario