UNA CRÓNICA DE NUESTRA PROCESIÓN DEL PRENDIMIENTO DEL DOMINGO DE RAMOS DE 2010

Esta es la crónica aparecida en la revista TOT MATARÓ del día 29 de Marzo de 2010

El Prendiment creix amb el retorn dels Armats.

La pujada de les Escaletes, cada vegada més concorreguda i emocionada.

Text deCugat Comas i Fotos d'Anna Aluart

El diumenge de Rams mataroní té ja un al•licient únic, per sobre les benediccions, les palmes, la matinal de saetes o el pregó: la processó del Prendiment. La d’aquest 2010 va començar amb algun retard i amb la novetat de la presència dels Armats de Mataró que van acabar de completar la seqüència processional escenificant la col•laboració que els romans van brindar al llarg de la passió de Jesús. Els Armats van obrir pas i van executar els seus quadres de desfilada durant una processó que acabava prop de les onze de la nit amb el reton de Jesús Captiu a Santa Maria. A les sis n’havia sortit i s’havia fet la ritual escenificació del Prendiment.
Aquesta primera part atrau cada cop més adeptes o curiosos ‘voyeurs’ a la Plaça de Santa Maria. Allà s’escenifica la traïció, el petó amb el que Judes va trair el seu mestre que surt de Santa Maria lliure i allà mateix, en el marc d’un play-back camí de convertir-se en mític és lligat de braços. Mitja hora llarga de representació i l’encaix encara per resoldre dels Armats, que no es va acabar d’entendre o de lligar bé i dramatúrgicament poden donar més joc. Pres Jesús, la processó va arrencar amb la biga romana al capdavant i el pas de Jesús Captiu, imponent, movent-se de forma alterna amb les peces de la banda o de les cornetes i els tambors. Tot i que es va fer força via fins les Escaletes –on des de les cinc de la tarda que s’hi guardaven els millors llocs– la Processó va fer la pujada a quarts de nou tocats.

Més de 3.000 persones
La pujada de les Escaletes és un fet únic de la Setmana Santa que congrega més de 3.000 persones a les voreres atapeïdes de la Baixada de llambordes i omple el Carrer de Sant Joan quasi fins a Colon. La pujada va tornar a fer-se enmig del sentiment i l’aplaudiment unànime, enmig de la màxima de les expectacions. L’únic però és que és tant punt àlgid aquesta pujada per a tothom que el que resta de processó el fa Jesús Captiu gairebé sol, acompanyat dels confrares i els més fidels. Una metàfora del que representa, tanmateix.