Les prediccions no feien esperar cap bona notícia, una tronada d'estiu estava anunciada per a la tarda de diumenge i així va ser, poc després del migdia els temuts ruixats varen fer presencia i feren témer per la viabilitat de la celebració.
Dues opcions alternatives al programa oficial estaven llestes per ser executades. Un acte de caràcter íntim a l'interior de l'ermita de Sant Simó o bé una processó amb recorregut més curt.
La pluja semblava no voler aturar-se, però el que tampoc s'aturava eren els preparatius per tenir-ho tot llest per iniciar la processó si el temps ho permetia.
El mal estat del temps obligà a cancel·lar la sortida de les barques que acompanyarien la imatge en la processó marinera.
Poc abans de l'hora programada la pluja escampava i les prediccions indicaven que no hi hauria més ruixats imminents. Per tant es decidí iniciar la sortida amb la modificació del recorregut portant en processó la imatge de la Verge del Carme fins al peu de l'antic espigó, realitzar l'ofrena floral i retornar a l'ermita marinera.
Amb no gaire retard de l'hora prevista la imatge ja era a la nau central preparada per a la seva sortida processional.
Al carrer l'esperaven els fidels per la cerimònia d'inici que oficiaria Mossèn Josep Joan Badia, rector de la Parròquia de Sant Pau i Sant Simó.
Una pregària, la lectura de l'Evangeli i el cant de la Salve Marinera interpretada pel cor "Rociero de la Hermandad Divina Pastora" foren el tret de sortida per a l'esperada Processó.
La presidència, encapçalada per Mn. Badia i membres de la junta de la Germandat Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors, iniciaren la marxa.
Superat l'obstacle dels ponts de la riera de Sant Simó la comitiva s'encaminà pel passeig marítim fins a l'antic espigó de la platja de Mataró. Espigó que durant molts anys ha donat aixopluc a les barques que, a manca d'un port, eren varades a la platja que rep el nom del "Varador".
Un cop arribats a les cases anomenades del "Callao" s'agafà el trencall que ens portaria al peu de l'espigó.
Mn. Badia amb una representació es dirigí a l'extrem de l'espigó on després d'una breu pegaria per aquells que un dia varen trobar la mort al mar s'oferí una ofrena en forma de corona floral.
Mn. Badia junt amb una representació es dirigí a l'extrem de l'espigó on després d'una breu pegaria per aquells que un dia varen trobar la mort al mar, els dedicaren una ofrena en forma de corona floral.
Feta l'ofrena la comitiva girà, emprenent el camí de retorn a l'ermita marinera de Sant Simó.
Però una mica abans d'arribar ens esperava una sorpresa, una novetat que ens havien preparat els organitzadors de l'acte.
Una pluja de pètals de rosa, com a símbol de Glòria a Maria "Stella Maris" patrona dels nostres homes de la mar, rebé el pas portat amb orgull a pes d'espatlles.
El capvespre arribà i començà l'hora del retorn, pocs metres ens separaven de casa però no defallirem tot i l'esforç realitzat.
Un cop a l'ermita es féu una pregària per agrair la treva que ens havia permès fer la sortida i uns breus parlaments. Mn. Josep J. Badia ens anuncià, emocionat, que aquesta seria l'última ocasió que ens acompanyaria, si més no com a rector, doncs pròximament serà destinat a una nova parròquia. Na Flori Carrasco, Germana Major de la Germandat de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors li agraí la seva col·laboració durant tants anys i el convidà a acompanyar-nos sempre que vulgui.
La imatge de la Mare de Déu del Carme de nou a la nau central de l'ermita, passant just pel davant de l'exvot mariner conegut arreu del món "La Coca de Sant Simó".
No podem finalitzar l'article sense lloar un cop més la gran tasca realitzada per l'Agrupació Musical Captiu-Dolors que amb les seves melodies varen adornar una jornada memorable.
 |
| Imatge de família del grup de portants |
No hay comentarios:
Publicar un comentario